Josep Cuello Subirana
Caminar pels Pirineus no és el mateix que anar
hi a pujar pics ens diu l'autor d' El camí dels llacs , més
interessat pels camins i pels estanys que no pas pels cims. Naturalista de cor i biòleg de formació, l'autor ha
anat a muntanya per una multiplicitat d'interessos: la història natural i les relacions ecològiques, la pesca o
les lectures. I, per damunt de tot, l'evocació del passat i el mer gust d'anar a fora. De tot plegat tracten els
68 quadres d' El camí dels llacs
Els
estanys pirinencs captiven l'atenció. La bellesa recòndita i colpidora, l'accés tan sovint més feixuc que
plàcid i la meteorologia severa s'hi combinen per fer d'aquests ambients lacustres, ja de per si estranys a
l'home, indrets màgics. Tant se val. Bellesa, la dels ivons, tocada de misteri i, sobretot , encant que no deixa
ningú indiferent.
Els
camins de muntanya tenen una història més terrenal. Són el record d'uns Pirineus sense carreteres, el
canemàs d'una civilitat rural, rústega i el aborada alhora, llavors que la construcció social que és el paisatge
humanitzat reflectia uns altres valors. Camins on l'aspror dels rocs encenia les ferradures de les haveries.
On ressonava la veu humana.