Subirats Pons, Gabriel
El viatge talaiòtic de Gaudí és el relat imaginari dels dies de maig de 1910 en què l'artista, acompanyat de Joan Rubió i Bellver, va estar a Menorca per visitar alguns dels seus jaciments arqueològics més emblemàtics amb un interessant grup de personalitats de l'època, encapçalats per Francesc Hernández Sanz. El retrat d'Antoni Gaudí se sustenta en els dos grans puntals d'aquesta novel·la: poder comprovar, d'una banda, que la cultura talaiòtica menorquina inspirés l'arquitecte universal, i, de l'altra, observar curiosos paralel·lismes amb la realitat menorquina més d'un segle després: auge econòmic i desigualtats socials, el desconcert polític i la qüestió catalana, el debat intens sobre la infraestructura primordial de l'illa o la crisi bancària immediatament posterior.
