Montse Caralt i Sagalés
El llibre presenta l'estudi de la revista Inquietud (1955-1966) i del seu context històric en el marc de la represa cultural catalana del període franquista. Per una banda, es tracta el Concurs Parroquial de Poesia de Cantonigròs que fa visible el traspàs de l'herència literària d'autors catalans nascuts abans de la Guerra Civil a les generacions joves. Per l'altra banda, s'explica el context artístic amb iniciatives com l'Agrupació d'Artistes de Vic o el grup plàstic "Els 8" i les correlacions amb el context sociocultural català.
La recerca porta a la conclusió que Inquietud va ser un veritable focus de cultura i un agent cultural actiu. L'anàlisi de les contribucions publicades i el carteig entre autors demostra que Inquietud de seguida va transcendir a escala catalana -sobretot impulsada a partir de les col·laboracions i els contactes fets a Cantonigròs i de les relacions amicals entre autors procedents dels focus culturals d'altres poblacions i de Barcelona. Inquietud va ser una revista vigilada per la censura, que va sofrir la repressió, i va lluitar per defensar la llengua catalana a les seves pàgines.
