Josep Picó López
ParÃs ha estat la capital de la modernitat cultural. Centre dÂ’irradiaÂció de les Lumières, fogar dÂ’una revolució que va consagrar la decadència de lÂ’antic règim en favor de la llibertat i els drets dels ciutadans, ParÃs ha estat el punt de referència indefugible de la llibertat intel·lectual, de la creació artÃstica, de la innovació en el camp de les idees, la polÃtica i la literatura. Aixà mateix, ParÃs és un espai fÃsic fastuós, tot ell una obra dÂ’art, una mostra de lÂ’esprit de finesse, cruïlla de la racionalitat del traçat urbà i de lÂ’ornamentació pròpia dÂ’una capital que desbordava el marc estricte de França i es projectava més enllà , tant en l’època de lÂ’imperi com de la República. ¿Com viu la relació amb aquesta ciutat —part indestriable del nostre imaginari i de les aspiraÂcions sovint frustrades de modernitat— un sociòleg valencià dÂ’ulls desperts? Josep Picó, que ha mantingut una llarga relació amb ParÃs, traça els perfils de lÂ’urbs, la seua evolució i significació en tots els ordres: de la literatura a la ciènÂcia, de la filosofia a la polÃtica, del laïcisme de la Tercera República al paper de les grans institucions culturals i cientÃfiques. Aquest calidoscopi es deté en personalitats com ara el baró Hausmann, Jules Ferry, Émile Durkheim o Auguste Comte. Però també en la figura del flâneur, lÂ’origen de la burgesia, el naixement del liberalisme, el paper excepcional dels intel·lectuals en la vida francesa, o fins i tot en aspectes aparentment menors com lÂ’arribada del beaujolais nouveau, la reentrée o una col·lecció de llibres com Que sais-je? O en els rituals de la cuina francesa, la història del cartell propagandÃstic, el Saló del Llibre o la relació de ParÃs amb la pintura i els pintors. Som davant un fresc dÂ’una vivesa excepcional —que inclou la mirada personal, el testimoni i el record— que completa la trilogia de Josep Picó sobre les ciutats-far que lÂ’han acompanyat i inspirat al llarg de la seua trajectòria: Roma i Cambridge.