Esteve Plantada
Rastre quimera és un trajecte en forma descapatòria, una manera de caminar i de resistir les inclemències
del temps i els sotracs del trajecte. És tot allò que va sorgir de la Conca de pols, lestel·la dunes vides en
lluita, com cal que sigui tot el que val la pena. És el galop dels indígenes que per un dia van guanyar. És una
aturada i una supervivència. És fruit duna emergència climàtica, migratòria, sanitària, didentitat. I és un
clam final: «ens calen més paraules per fer-nos dignes».
