Guillem Pérez
Autodidacte i banyista de la Mar d'Amunt. Investiga llenguatges. Passeja atent per boscos i
cims de lAlbera i la sala del Miramar. Practica el ioga i la poesia amb la mateixa devoció
vitalista. Escriu i respira. Mon Cor a l'illa d'O és el seu primer llibre.
«Crema la nuesa en el ventre / sota un sol sense llunes /quan habites el cos i el somni: /
¿com és, mon cor, el cor de les algues blanques de lincendi, / el cor en el temple del poema
que repunta vertical?... Verdegen aromes duna música de fang / arran del silenci del verb
sense mare / i en els llimbs de la boca vespertina: / ¿cap a on, cor meu, es projecten les
ombres de loracle, / i cap a on sestenen tantes llàgrimes blaves de Delfos? / Qui sap si pels
sèpals de la nit / i en el plor que vessen les violes; / o bé pel cor i la cara florida del somni /
i en el llindar / i en la brama / i en el llindar / del silenci constant de la flama». (de lepíleg
de Roger Costa-Pau)
